Administrar

La creació d'un alter ego digital de gènere diferent al jo físic

josomid | 16 Abril, 2008 10:03 | latafanera.cat

Avui dimecres 16 a les 18 hores hi ha sessió de cinema, dins el cicle sobre la identitat digital. La proposta d'avui s’endinsa en el món dels avatars i les representacions virtuals.

A Simone (Andrew Niccol, 2002), el temps enrere conegut director de cinema Viktor Taransky, encarnat per Al Pacino, perd l’oportunitat de renéixer de les seves cendres quan la temperamental actriu interpretada per Winona Ryder abandona el rodatge de la pel·lícula Sunrise, Sunset. Despatxat per la seva ex dona, que també és la presidenta del seu estudi, Taransky perd tota esperança de recuperar la seva glòria anterior i la seva família. Però llavors es troba amb Hank Aleno, a qui queden pocs dies de vida, qui li deixa en herència un programa informàtic que li canviarà la seva vida, el Simulation One. Amb uns cops de teclat, Taransky genera una dona virtual, a qui batia com Simone, i li dóna el paper protagonista de la inacabada pel·lícula. El film és un èxit, Taranksy assaboreix l’èxit que sempre somià i la virtual Simone es converteix en una celebritat que, sempre controlada per Taransky, protagonitza anuncis, concedeix entrevistes, comença una trajectòria com a cantant. La virtual Simone esdevé l’estrella més adorada del món, fins i tot actuant en contra dels desitjos de Taransky ja que sembla haver adquirit vida pròpia.

undefined

A nivell d’anècdota cal esmentar que els noms dels personatges foren escollits per la seva vinculació amb el món dels ordinadors: el títol pot ser llegit com S1m0ne en referència als números del sistema binari i els personatges de Corel, Claris, Dell, Hewlett, Mac i Lotus fan al·lusió a companyies informàtiques. El paper de Hal Sinclair, interpretat per Jay Mohr i el protagonista Viktor Taransky reten homenatge als ordinadors HAL 9000 i Victor 9000 del film 2001: Odissea a l’espai.

La possibilitat d’emprar un model generat per ordinador com a protagonista de la cinta va ser motiu de discussió entre els productors del film i el gremi d’actors nord-americà, ja que aquests darrers consideraven que s’obria la porta al reemplaçament progressiu de tots els actors i actrius per representacions virtuals. Per evitar polèmiques es va decidir emprar una desconeguda actriu en el paper de Simone i retocar la seva mirada en l’etapa de post-producció per tal que fos menys realista. Paradoxalment, a la publicitat prèvia a l’estrena es va plantejar als mitjans que en el film s’havia utilitzat una actriu completament generada per ordinador, i el nom de Rachel Roberts només es va incloure en els crèdits fins que va aparèixer en DVD.

El film no només parla de la creació d’una representació femenina virtual o de la seva inclusió en el cinema sino que s’endinsa en la transformació de la identitat que el propi director experimenta per la creació i gestió d’aquest alter ego femení virtual, a qui dota de “la veu de Jane Fonda, el cos de Sofia Loren, la cara d’Audreu Hepburn combinada amb un àngel i la gràcia de Grace Kelly” en paraules de la seva ex dona Elaine Christian, protagonitzada per Catherine Keener.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS