Bloc de Josomid

Divendres 4 d'abril va visitar el Centre de Cultura en Francesc Llabrés, de Llabrés-Viñas Consultors, per fer una xerrada taller sobre Seguretat i protecció de dades. En paraules seves: "Un element crític per a l'èxit és l'administració efectiva de la informació i de la tecnologia de la informació relacionada: personal, instal·lacions, tecnologia, aplicacions i dades. Per garantir els esmentats recursos és necesari establir mecanismes de seguretat, ja que es poden veure alterats per causes involuntàries (negligència, manca de preparació), tècniques (manca de subministrament elèctric, de comunicacions, avaries), malintencionades (robatori, sabotatge, treballadors ressentits, accesos a informació confidencial), i fins i tot de força major (com ara incendi, explosió o catàstrofes naturals)."

El ponent va repassar els principals riscos als que es veu sotmesa la informació que allotjam en els ordinadors, ja siguin personals o del lloc de feina, posant exemples de delictes que es cometen a la xarxa -com les estafes, l'enginyeria social, el phishing o pesca, i la suplantació de la identitat, que en anglés s'anomena spoofing- i d'estratègies que diverses organitzacions utilitzen per fer front als efectes dels virus informàtics i el correu brossa. Llabrés també va esmentar les conseqüències negatives i la manca de productivitat que poden portar un mal ús dels mitjans informàtics en entorns laborals, com la pèrdua de productivitat dels treballadors i el sabotatge d'antics treballadors. Finalment també va parlar de la legislació en matèria de confidencialitat i protecció de dades.

Llabrés va ressaltar la necessitat de que tot individu o organització, en funció de les seves necessitats i activitats, es proposi comptar amb una política de seguretat, un pla de contingència i un pla de continuïtat. També va donar consells pràctics i entenedors: cal implantar mesures proporcionades, fer servir el sentit comú, equilibrar efectivitat i eficiència, fer sistemàticament còpies de seguretat, controlar els accesos a la informació i encriptar les dades més sensibles.

En acabar la xerrada, li vaig demanar al ponent quin és el principal risc que he d'evitar. Llabrés va assenyalar que la seguritat absoluta és impossible, però que es pot minimitzar molt posant en pràctica els consells que va donar, i que allò fonamental és evitar que, em passi el que em passi, ho resolgui de manera que la meva imatge es vegi el menys perjudicada possible. Novament, allò que els altres diuen sobre un mateix sembla posicionar-se com una aspecte clau de la identitat digital.

Seguint amb el cicle de xerrades taller, el proper dimarts 8 d'abril a les 17h tindrem en el Centre de Cultura de Palma en Rubén Comas (Xarxa Segura-UIB) i n'Antoni Bennàssar (Oficina de Defensa de Drets del Menor de Balears) que ens parlaran de com s'ha preservar la intimitat dels menors a Internet. M'interessa conèixer si a la xarxa hi ha algun mecanisme que garanteixi que els menors no accedeixen a continguts no adients. Els hi vull demanar: com poden les persones menors d'edat protegir la seva identitat digital?

Aquesta setmana, a l'exposició comença un cicle de cinema sobre la identitat digital.

El dia 2 d'abril, es parlarà de seguretat a la xarxa amb la projecció de la pel·lícula La Red d'Irwin Winkler (1995), amb Sandra Bullock i Jeremy Northam, es planteja el problema de la usurpació de la identitat i a més obri el debat sobre la seguretat, ja que estam exposats a que algú pugui suplantar la nostra personalitat i eliminar-nos de món virtual.

Internet planteja seriosos dubtes als usuaris en matèria de seguretat, sobretot als pares que veuen en la xarxa el perill d'exposar als seus fills a un espai on poden connectar amb persones o continguts no desitjats i fins i tot, perillosos. Per tant l'educació és fonamental: s'ha d'educar al cibernauta en l'ús adequat de la xarxa, per evitar situacions perilloses, però sense perdre el dret a la llibertat.

Per tant, la pel·lícula pot convertir-se en un recurs didàctic, per a que pares, mares, tutors o professors puguin iniciar el diàleg sobre la seguretat a la xarxa després de veure i analitzar la pel·lícula i analitzar l'impacte de les noves tecnologies a la nostra vida. És necessari aprendre com s'ha de detectar la manipulació i com preservar la nostra intimitat.

Al seu bloc, maxiperez ens proposa que pares i fills realitzin un exercici didàctic. Un qüestionari-guia sobre la pel·lícula que els pot ajudar a usar la xarxa amb esperit obert i sentit crític.

Per a saber més sobre la legislació i la protecció de dades, no et perdis la xerrada sobre seguretat a Internet de Francesc Llabrés (Llabrés-Viñas Consultores): Bones pràctiques de seguretat i protecció de dades a Internet. Divendres 4 d'abril a les 17:00 hores.

Jo no m'ho perdré, perquè li vull demanar una cosa: Com podem assegurar la informació que guardam en els ordinadors?

En el marc de les xerrades taller divendres 28 vàrem comptar amb la visita al Centre de Cultura d'en Ricardo Galli, professor de la UIB i soci cofundador del portal de notícies Menéame juntament amb Benjamí Villoslada. La seva xerrada es titulava Reputació, credibilitat i viralitat.

Tot i que el ponent va encetar la xerrada afirmant que pensava centrar-se en la seva pròpia experiència -i que no aconsellava utilitzar allò que deia com a model o exemple-, la intervenció va resultar molt interessant i va aportar bons consells per construir-se una identitat sòlida i assolir una bona reputació i credibilitat. Galli va explicar que la identitat digital es troba marcada pel que un fa i diu a la xarxa, mitjançant el seu bloc, les llistes de distribució a les quals pertany i els llocs que visita, i pel que altres en diuen. Una simple consulta a google permet veure l'evolució d'una identitat digital al llarg del temps, els temes que interessen a cada persona, el caràcter de les seves intervencions (tècnic, reflexiu, plagi d'altres, resum d'altres, recull d'anècdotes, auto promoció), els grups als que pertany. Esmentà alguns problemes causats per tercers que poden afectar la pròpia credibilitat, com els atacs i desqualificacions de trolls anònims, la difamació i el desprestigi, o certs comentaris simples que la gent deixa en resposta als posts, i que sovint que contrasten amb la qualitat que hom intenta posar en el text del post. També va donar alguns consells per tenir un bon bloc:

- Tractar temes d'interès personal de manera original, amb argumentacions racionals, un punt de vista reflexiu i honestedat intel·lectual. - Fugir del plagi i del copy-paste d'altres blocs - No inventar-se una personalitat geek, d'intel·lectual o pensador o amb bons contactes. Ser un mateix. - No escriure pensant en ser ben posicionat per google, rebre moltes visites o molts visitants escape(és a dir aquells que entren per atzar als blocs i continuen el seu camí fent clic a la publicitat) - No agafar-se massa seriosament la blogosfera i els blocaires

A la part final de la seva intervenció, Galli va comentar el procés de creació i el sistema de funcionament de Menéame (2005), portal de notícies que és una còpia conceptual de Digg (2004), web també basada en Slashdot i Barrapunto.Menéame es basa en la creació de notícies, la seva valoració per part dels usuaris (els meneos) i la valoració dels autors (el karma). Menéame ha inspirat més de dos-centes pàgines semblants, entre les que es troba Chuza.org.

Actualment Menéame compta amb 65.000 usuaris registrats i té diàriament 150.000 accessos (entorn a 5000 visitants per dia, 30% dels quals es troben registrats). Una notícia arriba a tenir 1000 vots, xifra que ressalta el grau de participació dels lectors. El sistema presenta, en paraules de Galli, el problema de que no és possible garantir que una persona només pugui emetre un vot. Entre els problemes freqüents d'aquestes webs cal esmentar l'astroturfing, els trolls d'Internet, els comentaris brossa; i els grups organitzats que intenten votar massivament.

Li vaig explicar al ponent que ja tenc perfil a Menéame però encara no he enviat notícies ni n'he valorat. Com ho he de fer, per semblar creïble als altres i aconseguir un bon karma? En Ricardo Galli ja m'ha contestat!

:

Aquest dijous 27 de març Benjamí Villoslada ha començat el cicle de xerrades taller entorn a l'exposició Identitat Digital (Fotografia per gentilesa de Zigazaga).

En Benjamí va iniciar la seva intervenció "Eines de la web 2.0 per a crear i gestionar una identitat digital" desmuntant el concepte de la web 2.0, encunyat per O'Reilly l'any 2004, amb el que s'han batiat webs com Youtube, Del.icio.us o Flickr, afirmant que a Internet, les webs participatives i dinàmiques ja funcionaven amb anterioritat a la conferència Web 2.0 en que es va crear aquesta denominació -bona prova n'és la wikipedia, creada l'any 2003 o que els primers blocs es remunten a 1998-1999 - i a que sovint la 2.0 queda reduïda a un patró estètic que identifica a moltes d'aquestes webs. A continuació, va centrar la seva xerrada en quatre aspectes: la netiquette, la visibilitat, els RSS i la privadesa.

En quant a la netiquette, el ponent afirmà que Internet és essencialment un món de text i que per tenir una bona identitat virtuals cal aprendre a funcionar en el món del text. Cal aprendre les normes de comportament -o netiquette- que serveixen per als correus electrònics, els fòrums temàtics i les llistes de distribució i que sovint apliquen per a blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials. Va esmentar males pràctiques com el top-posting, thread-hijacking, les preguntes off topic i el crossposting. Segons Benjamí, tenim segles d'experiència en la comunicació en el món físic, però ara hem d'aprendre a interactuar en el món virtual i projectar una bona imatge a la xarxa. Transmetre el to en el text és un gran desafiament i cal evitar la ironia. Cal ser conservador amb el que se diu i lliberal amb el que els altres diuen.

Per guanyar visibilitat, Benjamí va donar diversos consells: escriure un bloc interessant que pugui ser esmentat a altres blocs o llocs com Menéame i Microsiervos; tancar els comentaris de manera que els altres hagin de parlar en els seus blocs; tenir un domini propi; ser constant en la gestió de la pròpia identitat; no emprar els mems per aconseguir vincular-se amb els grans blocaires; fer xarxa amb els blocaires que visiten i comenten habitualment el nostre bloc; i a les xarxes socials com Facebook, Flickr, Myspace o Orkut, no afegir gent que no es coneix. Va repassar com un blocaire pot guanyar i com pot perdre reputació.

En tercer lloc, Benjamí parlà dels fils de subscripció RSS amb els quals es pot estar al dia dels temes que ens interessen, reduint notablement el temps necessari per mantenir la identitat digital. I finalment, el ponent va fer referència a que la privadesa no és absoluta, dins Internet ja que mitjançant les IP dels ordinadors que utilitzam es pot saber qui som i on estam. Si volem camuflar-nos sota una segona o tercera identitat, va recomanar emprar sempre el programa TOR, que ens assigna una altra IP.

Després de la xerrada, vaig comentar al ponent que jo ja tenc correu electrònic, bloc, perfil a Fotolog, Youtube, Delicious, Twitter , Orkut i LastFM. Li vaig demanar:què he de fer per gestionar la meva identitat digital correctament?. Aquí teniu la resposta d'en Benjamí Villoslada:

El president del govern de les Illes Balears, el Sr. Francesc Antich, va visitar l'exposició Identitat Digital. El senyor Antich va gaudir del recorregut i de les explicacions facilitades per les comissàries de l'exposició, Bel Llodrà i Margalida Castells, que foren acompanyades entre d'altres pels senyors Fernando Alzamora i Pere J. Batle, President i Director General de 'Sa Nostra' i també per Antoni Roig, director gerent de la Fundació Ibit . Avui en parlen a les webs de Sa Nostra i de la Fundació IBIT. El president va interessar-se per les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen per a la gestió de la identitat, pels hàbits dels illencs a la xarxa i per les possibilitats de participació que obren les xarxes socials. De fet, ell des de fa temps té un bloc i va utilitzant twitter .

Com tot personatge rellevant amb una faceta pública, el Sr. Antich és conscient que part de la informació que la xarxa aporta sobre ell ha estat creada per altres i en conseqüència tan important és el que un mateix diu o fa a la xarxa com el que altres n'opinen.

Una consulta a Google amb el seu nom ofereix 106,000 resultats, bona part dels quals han estat creats per altres persones i institucions. Una part de la informació que la xarxa aporta sobre cadascu de nosaltres, allò que Internet recull sense el coneixement o el control del propi usuari, s'anomena l'ombra digital