Bloc de Josomid

Avui dimecres 16 a les 18 hores hi ha sessió de cinema, dins el cicle sobre la identitat digital. La proposta d'avui s’endinsa en el món dels avatars i les representacions virtuals.

A Simone (Andrew Niccol, 2002), el temps enrere conegut director de cinema Viktor Taransky, encarnat per Al Pacino, perd l’oportunitat de renéixer de les seves cendres quan la temperamental actriu interpretada per Winona Ryder abandona el rodatge de la pel·lícula Sunrise, Sunset. Despatxat per la seva ex dona, que també és la presidenta del seu estudi, Taransky perd tota esperança de recuperar la seva glòria anterior i la seva família. Però llavors es troba amb Hank Aleno, a qui queden pocs dies de vida, qui li deixa en herència un programa informàtic que li canviarà la seva vida, el Simulation One. Amb uns cops de teclat, Taransky genera una dona virtual, a qui batia com Simone, i li dóna el paper protagonista de la inacabada pel·lícula. El film és un èxit, Taranksy assaboreix l’èxit que sempre somià i la virtual Simone es converteix en una celebritat que, sempre controlada per Taransky, protagonitza anuncis, concedeix entrevistes, comença una trajectòria com a cantant. La virtual Simone esdevé l’estrella més adorada del món, fins i tot actuant en contra dels desitjos de Taransky ja que sembla haver adquirit vida pròpia.

A nivell d’anècdota cal esmentar que els noms dels personatges foren escollits per la seva vinculació amb el món dels ordinadors: el títol pot ser llegit com S1m0ne en referència als números del sistema binari i els personatges de Corel, Claris, Dell, Hewlett, Mac i Lotus fan al·lusió a companyies informàtiques. El paper de Hal Sinclair, interpretat per Jay Mohr i el protagonista Viktor Taransky reten homenatge als ordinadors HAL 9000 i Victor 9000 del film 2001: Odissea a l’espai.

La possibilitat d’emprar un model generat per ordinador com a protagonista de la cinta va ser motiu de discussió entre els productors del film i el gremi d’actors nord-americà, ja que aquests darrers consideraven que s’obria la porta al reemplaçament progressiu de tots els actors i actrius per representacions virtuals. Per evitar polèmiques es va decidir emprar una desconeguda actriu en el paper de Simone i retocar la seva mirada en l’etapa de post-producció per tal que fos menys realista. Paradoxalment, a la publicitat prèvia a l’estrena es va plantejar als mitjans que en el film s’havia utilitzat una actriu completament generada per ordinador, i el nom de Rachel Roberts només es va incloure en els crèdits fins que va aparèixer en DVD.

El film no només parla de la creació d’una representació femenina virtual o de la seva inclusió en el cinema sino que s’endinsa en la transformació de la identitat que el propi director experimenta per la creació i gestió d’aquest alter ego femení virtual, a qui dota de “la veu de Jane Fonda, el cos de Sofia Loren, la cara d’Audreu Hepburn combinada amb un àngel i la gràcia de Grace Kelly” en paraules de la seva ex dona Elaine Christian, protagonitzada per Catherine Keener.

Estic molt content del ressò que té l'exposició. Cada dia arriben grups escolars a fer visites guiades i tallers de podcast i videocast. Al llarg de tot el dia, persones de manera individual, en parella o petits grups, s'acosten a conèixer qué és això de la identitat digital, i molts horabaixes hi ha en el Centre de Cultura activitats complementàries com projeccions de cinema, xerrades taller, conferències, ...

Aquesta setmana hi ha previstes les següents activitats:

- Dilluns 14, 17-19 hores. Xerrada taller d'Aitor Morras, director de Second Mind: Oportunitats de comunicació i negoci a Second Life. (cicle de xerrades taller)

- Dimecres 16, 18-20 hores. Cicle de cinema sobre identitat. Projecció del film Simone, de Andrew Niccol (2002), amb Al Pacino.

- Dijous 17, 19,30- 21 hores. Conferència de Joan Mayans, sociòleg director de l'Observatori de la Cibersocietat: Identitat 2.0: enginy de marqueting o realitat sociocultural? - Dissabte 19 abril: Cicle de cinema sobre el llibre 1984, de George Orwell. Projecció de la versió de Michael Anderson (1956)

Quin dia ens veurem?

PS. La fotografia me l'ha enviat en Tomeu Fiol, d'Artífices, un dels creadors del taller de podcast que s'ofereix en el marc de l'exposició i un dels creadors de 00podcast. Moltes gràcies!!

He tengut una setmana molt animada, plena d'activitats en el marc del projecte Identitat Digital. Dimarts hi va haver una xerrada taller sobre l'ús que els menors fan d'Internet i els perills que presenta la xarxa per a aquest col·lectiu. Dimecres es va projectar Matrix, un classic film sobre la identitat hacker. Divendres va tenir lloc una sessió presencial del curs sobre les possibilitats educatives de Second Life i altres metaversos, i dissabte ha tengut lloc un taller introductori sobre Second Life, amb el que hem après a crear-nos un avatar i començar a moure'ns a Second Life. Les dues activitats han estat conduïdes per Ruth Martínez, d'AVATA. A més s'ha projectat el primer dels tres films del cicle que commemora l'edició del llibre 1984 de George Orwell. En els propers dies intentaré deixar un post sobre les meves impressions envers aquestes activitats, temps al temps....

Avui emperò vull comentar que el proper dilluns 14 d'abril tindrà lloc la xerrada taller Oportunitats de comunicació i negoci a Second Life. El ponent, Aitor Morras, és diplomat en Relacions Laborals per la Universitat d'Oviedo i també Tècnic en Informàtica de Gestió. Des del mes de setembre de 2006 és el director de l'empresa Second Mind que desenvolupa projectes propis i per a institucions i empreses dins Second Life. Ha fundat el portal www.mundosl.com, la xarxa social per a residents de mons virtuals IXERPA i la comunitat interna de Second Life Malatu, que compta amb aproximadament sis mil membres. Coordinador de continguts del I Congrés sobre Metaversos que tindrà lloc a Eivissa en el mes de juny de 2008.

La seva xerrada aprofundirà en els metaversos o mons virtuals, i més concretament en Second Life, que han sorgit com una eina eficaç de col·laboració remota mitjançant la qual els usuaris poden interactuar, socialitzar i desenvolupar projectes de forma coordinada i conjunta en temps real en un entorn tridimensional. Les possibilitats de plasmació i transmissió, a la resta d'usuaris, de la creativitat en gairebé totes les disciplines, tant artístiques com empresarials per a formació i màrqueting, que ofereixen els mons virtuals, fan que aquest tipus de plataformes puguin situar-se com un altre canal repositori de continguts. Com a entorns immersius, els metaversos procuren la generació de comunitats virtuals d'interessos al voltant d'una activitat o inquietud concreta.

Ara que tenc un avatar, vull demanar-li quines oportunitats de projecció professional puc tenir, ara que ja tenc un avatar a Second Life...

Second Life és una revolucionària nova forma d'experiències compartides, en la qual els individus es reuneixen en una terra inhabitada en 3D per construir un món al seu voltant. Philip ROSELADE, fundador de Linden Lab

Second Life (SL) no és només una revolucionària experiència immersiva de joc basada en un entorn virtual 3D, en el que la representació virtual d'un individu (el seu avatar) pot relacionar-se amb altres avatars. Aquest i altres mons virtuals són també una via d'accés al coneixement i d'oportunitats de negoci, un fòrum de recerca de feina i una oportunitat per a la promoció d'empreses i institucions. Les noves tecnologies, en general, estan revolucionant les maneres de relacionar-se, d'aprendre, de fer negocis, de colAlaborar, d'accedir a la informació, de presentar-la. En el pla educatiu, les oportunitats d'aprenentatge online (l'anomenat e-learning) ja no es troben només a plataformes d'aprenentatge virtuales tancades sinó que es van traslladant a l'espai obert que suposa Internet, i comencen a sovintejar les experiències en entorns 3D com Second Life, batejades com e-learning 3.0. Diverses eines de la web 2.0, com viquis, podcasts, videocasts i slideshare, tenen una clara aplicació didàctica en els mons virtuals. Els participants en noves experiències de formació online ja es poden capbussar en entorns 3D específicament pensats per desenvolupar-hi activitats, individuals i grupals, d'aprenentatge i de resolució de situacions complexes.

Aquest cap de setmana el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma es dedica a Second Life. Comptarem amb la presència de na Ruth Martínez, consultora d'e-learning i responsable del departament de projectes d'AVATA, que realitza formació presencial i servei de tutoria a Moodle i inworld, qui ens parlarà c'aquest i altres metaversos. Divendres horabaixa impartirà una classe sobre Second Life i altres metaversos: aplicacions educatives dels mons virtuals, que es troba restringida a trenta-cinc docents inscrits en un curs de formació de 20 hores que s'ha preparat en col·laboració amb el CEP de Palma. L'objectiu principal d'aquest curs és descobrir l'entorn de Second Life, conèixer les eines necessàries per definir i desenvolupar activitats didàctiques a entorns virtuals, experimentar-les i valorar-les.

A més, els dissabtes 12 i 26 d'abril la mateixa Ruth Martínez impartirà un taller pràctic per a joves que vulguin conèixer en dues hores allò essencial d'aquest metavers, és a dir com crear-se un avatar i moure's per Second Life. És una activitat gratuïta i oberta a majors de 18 anys.

En l'entorn immersiu, tridimensional i virtual del metaversos, els avatars poden relacionar-se entre sí, donar-se a conèixer i desenvolupar la seva identitat. Segons explica na Ruth, "en el món virtual 3D de Second Life ens identifiquem amb el nostre avatar. L'elecció del nostre primer avatar pot expressar un desig del que som o volem ser, i les modificacions que facem sobre ell també. Escollir o fins i tot dissenyar cóm volem ser per relacionar-nos amb la resta d'avatars, és possible. Però també hem de plantejar-nos com volem que sigui la relació amb nosaltres mateixos: la nostra relació amb el jo virtual comença des del moment d'elecció del nom del nostre avatar, que a Second Life no podem canviar."

Jo penso assistir a aquestes activitats i demanar-li que m'ajudi a crear-me un avatar. Ella en té un de ben interessant, n'Aurea Memotech.

Dimecres 9 abril a les 18:00h en el Centre de Cultura de Palma es projecta el film Matrix, dins el cicle dedicat a la identitat digital en el cinema. Dirigida per Andy i Larry Wachowski (1999), fou protagonitzada per Keanu Reeves i Laurence Fishburne. La cinta aborda el tema de la societat vigilant i l'existència d'una intel·ligència artificial amb capacitat d'esclavitzar la humanitat.

En el film, Thomas Anderson (Keanu Reeves) té una doble vida. Durant el dia administra la xarxa d'una gran empresa, i durant la nit el seu alter ego -el famós hacker Neo- el reemplaça i ocupa les hores de la matinada investigant sistemes informàtics aliens. Una nit, mentre investiga Matrix, un terme desconegut per a ell, Neo es troba amb un famós hacker conegut como Morpheus. Quan Neo acorda un encontre amb Morpheus, pensant que l'expert podrà donar-li alguna pista sobre alguna nova tècnica, Neo descobreix que Morpheus és en realitat el líder d'un equip que lluita per el control de l'existència manufacturada, a la qual anomenem Realitat. Morpheus i el seu grup recluten a Neo per a combatre a un enemic encara més amenaçador que els agents federals: un programari capaç de matar només amb el poder de la seva ment. Plena de referències bíbliques i filosòfiques, la cinta reflecteix el sentiment ambivalent que la gent té respecte a la incorporació de la tecnologia a la vida quotidiana.

Matrix és un excel·lent exemple del gènere cinematogràfic ciberpunk, un subgènere de ciència-ficció i ficció distòpica que es centra en la tecnologia avançada com els ordinadors o la tecnologia de la informació, associada amb algun grau de desordre social, i els hackers són habitualment idealitzats en la forma d'un heroi solitari que combat la injustícia. A Matrix en concret, es dibuixa un futur derrotista i un univers fictici on les màquines dominen la raça humana.

Surfejant per la xarxa m'he trobat amb Sonidos de Película un bloc de cinema i bandes sonores, que ha dedicat recentment un podcast a aquesta cinta i la seva excel·lent banda sonora, composta pel compositor Don Davis.