Avui he començat el dia una mica melancòlic recordant els meus trists inicis com a rodamón. Estava sol, no tenia amics i ni tan sols no sabia qui era jo mateix. Poc a poc la tristor i la soledat s’han reemplaçat per una gran seguretat en mi mateix. Això ha sigut possible gràcies a les eines i els recursos que he trobat a Internet. Tanta sort quan llançaren l’ordinador al mateix contenidor on m’abandonaren! Sóc feliç perquè puc afirmar que tenc una vida digital així com ho defineix en Rodrigo Guaiquil al seu bloc. .-